ESSENTIA XII

TÈCNICA:

Mixta: IA + Acrílic +Aerògraf a Llenç

MESURES:

60 x 60 X 3 cm

( Certificat d'autènticitat)

Aquesta obra continua la investigació de la sèrie sobre el posthumanisme entès com una ètica visual: no se centra en la figura humana, sinó en allò que roman quan aquesta desapareix. Arquitectura, aigua i naturalesa no actuen com a decorat, sinó com a agents que construeixen identitat i memòria.

L'obra introdueix la presència vetllada del bosc sobre el mur. Uns arbres que estaven en aquest espai abans de construir la casa. No representa un paisatge exterior, sinó una memòria inscrita a la superfície arquitectònica. És la naturalesa recordada, no observada; una empremta que insisteix encara en un entorn construït.

ESSENTIA XI i ESSENTIA XII situen l'arquitectura al centre de l'habitar, la natura com a memòria de l'ésser i l'absència com a condició que activa el sentit de l'espai. Ambdues obres plantegen que la identitat no depèn del cos representat, sinó del diàleg entre matèria, llum, temps i relació amb la natura. és possible un equilibri entre humà/naturalesa?